 En Ramon Torramadé és el coordinador de la revista La Farga. Fill de pare català i mare castellana, va néixer el 31 d’agost de 1926 a Santa María de Ribarredonda (Burgos). Als tres anys va venir a viure a Estanyol i amb 10 anys es va traslladar cap a Girona.
Per misèries de la guerra civil, als 13 anys va tornar a Burgos, recollit a casa d’uns oncles fins als disset anys que va tornar a Girona.
D’aquella època ell recorda una anècdota. A Burgos havia estat fent d’aprenent en una fusteria, en arribar a Girona per poder treballar s’havia d’inscriure al Sindicato Vertical en el ram de Madera y vidrio coma productor, res de treballador. Doncs bé, parlant en català va presentar el papers. El funcionari, català també, al veure que havia nascut a Burgos, que els papers d’on havia treballar eren de Burgos, sorprès i amb ulls interrogants al parlar-li ell un català de Girona, li va preguntar com s’ho havia fet per aprendre el català en aquells moments que era prohibit. En Ramon va haver d’explicar-li el perquè de tot plegar. M’explica que el funcionari no el va obligar a parlar en castellà per la sorpresa i el desconcert del moment.
Als 31 anys va marxar amb la dona i els fills a Caracas (Venezuela), després de 7 anys per aquelles terres torna a Girona i al 1964 ca a Salt fins ara.
En Ramon ha dedicat la seva vida professional a l'ebenisteria, tot i que els últims anys ho va complementar amb la fusteria, per tant coneix bé el treball de la fusta, i la talla ha estat per a ell un complement de la decoració dels mobles.
Una vegada jubilat es va iniciar en la talla de figura, satisfent així un anhel que fins aquell moment, no havia pogut portar a terme.
L'any 2000, va rebre el premi Tres de març per la seva llarga tasca de participació ciutadana en tota mena d'iniciatives i entitats des de l'Associació de Veïns de Salt a les entitats en defensa del patrimoni natural o, per exemple, la seva participació al Consell Municipal de Salt.
Totes les seves talles són de fusta d'arbres de Salt que, degut a diferents motius, talaven dels carrers i places i dels quals n'aprofitava algun tros.
Expliquins quan anys fa que existeix la revista La Farga?
La revista La Farga va néixer l’any 1979 com a butlletí del Casal de Jubilats amb força entrebancs pel mig que ja s’han superat. Col·laborava amb algun escrit de tant en tant fins que ara fa 4 anys, en veure que la revista feia 8 mesos que no sortia –el voluntariat també necessita relleu-, l’equip de redacció se n’havia cansat i vaig proposar-me fer que continues amb una periodicitat mensual. Amb l’equip que vàrem formar –pel mig hi ha hagut alguns canvis-, la revista continua i jo com a coordinador.
Hi col·labora molta gent amb la revista?
Sí, de fet destacar col·laboracions en la revista La Farga se’m faria difícil, totes són benvingudes i agraïdes perquè són aportacions voluntàries i algunes amb un contingut social i crític elevat. La revista està oberta a les aportacions de tothom.
Ha notat molts canvis darrerament a Salt?
Salt ha canviat moltíssim en pocs anys. El canvi més notables diria que és l’expansió de l’urbanisme. Els conreus del Pla s’han acabat i allà on queden camps erms és allà on encara no han entrat les màquines pel traçat de vials. Massa gent. Penso que tot el que hem guanyat en infrastructures i equipaments ho estem perdent en qualitat de vida.
Ben segur que si aneu als actes que es celebren a la vila de Salt us hi podreu trobar amb en Ramon, camera en ma, buscant notícies i fent fotos per la revista La Farga.
|
