 Salvador Sunyer, saltenc d’arrels i de cor, és el director del centre El Canal, Centre d’Arts Escèniques de Salt i Girona, que tindrà la seva seu a la Factoria Cultural Coma Cros.
Explica’m com era el Salt de la teva infantesa
Salt era un poble, tot eren camps i hortes. Jo sóc del veïnat, del carrer Màrtirs i vaig anar fins als deu anys a l’escola dels “Hermanos” on ara hi ha l’ajuntament. En aquella època entre el Veïnat i Salt hi havia com una mena de rivalitat, anàvem tots junts a l’escola però recordo que un dels jocs que fèiem en sortir de l’escola eren guerres amb fletxes entre els dos “bàndols”.
D’aquells temps en tinc un bon record, tot i que sóc home de poca memòria.
Com van ser els teus inicis en el món del teatre?
Jo sempre dic que sóc més de literatura que de teatre. El teatre sempre m’ha agradat molt però la literatura és la meva passió. Recordo que de petit el pare ens feia seure al terra, davant seu i cada dia ens llegia alguna cosa i va ser així com vaig començar a afeccionar-m’hi.
De ben jovenet ja anava al centre La Pastera on hi va sorgir el primer moviment cultural que feia venir gent de Girona. Allà hi vaig conèixer molta gent i em vaig anar introduint en aquest món, però mai he pujat dalt d’un escenari. M’agrada molt el teatre però mai m’ha atret per dedicar-m’hi.
A i>La Pastera vaig iniciar la meva relació amb la gent del Tallaret de Salt i posteriorment del Tei de Sant Marçal.
Com inicieu l’empresa Bitò Produccions?
La idea va sorgir amb en Domènech i en Quim Masó. En aquells temps jo era director del Centre Cultural La Mercè i estava una mica cansat. En Domènech era actor, en Masó era el director del Talleret i volien muntar una empresa de producció, em van proposar unir-me a ells per incloure una part d’editorial que era la que havia de portar jo.
El nom de Bitó vol dir “2 tons” (en el món de la impressió), un tó era la part teatral i l’altra l’editorial.
En la part editorial vam fer alguna revista i feinestes petites. L’única feina gran va ser pels Jocs Olímpics. Ens vam presentar al concurs per dissenyar el regal a les famílies Olímpiques i el vam guanyar. El regal era un estoig amb dotze fotos representatives que portaven un escrit al darrere.
En els seus inicis l’empresa estava a Girona en un despatx del carrer de la Creu. En Domènech portava la part de producció d’espectacles, en Quim la gerència i jo la programació. Temporada Alta va ser la primera programació important que vam organitzar.
Quan feu el pas de venir a Salt?
Quan l’ajuntament de Salt va arreglar el teatre, l’any 1997, l’alcalde en Xavier Corominas, ens va oferir les instal·lacions i que en portéssim la programació. Ens van donar un pressupost i ens havien de fer càrrec de tot, fer-ne la programació, contractar la gent per treballar-hi,.... Com tot, els inicis no van ser fàcils, però actualment el Teatre de Salt ofereix una programació regular de teatre, música i dansa. Entre les seves activitats destacades podem parlar del Festival Internacional de teatre Temporada Alta
Sempre heu portat la gestió del Festival Temporada Alta?
Sí, l’ajuntament de Girona en va oferir per la primera edició, 1 milió de pessetes. Era l’any 1992 i només hi vam programar quatre espectacles. Però ara ja ha crescut molt i s’ha convertit en un festival amb reconeixement internacional. Amb una programació molt àmplia i variada, per a tots els públics i tots els gustos. Hem anat ampliant els escenaris i hem fet obres en llocs inusuals.
Ara portaràs la direcció del nou Centre d’Arts Escèniques, què representa per a tu i quins beneficis aportarà a Salt?
Malgrat que el centre tindrà la seu a Salt, el projecte arrenca amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat.
Tirar endavant aquest projecte és un orgull, es com veure créixer un fill. El que es pretén és que el centre tingui una personalitat i una ambició pròpia que el diferenciaran d’altres centres. Volem que el centre tingui dues característiques: ser un lloc en què treballi gent de diferents generacions i ser el centre de Catalunya en què treballi més gent nova o gent jove al costat de gent consolidada en l'àmbit de les arts escèniques, perquè crec que així se n'aprèn. Això és diferent del que fan els altres.
Pel que fa als beneficis que aportarà a Salt, crec que en un termini de 5-6 anys, si fem bé la feina, el centre serà reconegut per tot Europa i farà que Salt sigui molt conegut dins del mapa de creació teatral, fins i tot, més que per Temporada Alta. Crec que també ajudarà a dinamitzar Salt, crearà llocs de feina i farà venir gent de fora.
Mentre parlo amb en Salvador el telèfon no para de sonar, la feina el reclama i ara en té per donar i per vendre. Malgrat tot, en Salvador em comenta que intenta ser a casa tant com pot per estar amb la família. M’explica que li agrada molt la cuina i els dissabtes els dedica a comprar al mercat i cuinar per tot la setmana.
|
