 Tal i com ell explica, en Frederic Mayol, va arribar a Salt una mica per casualitat. Nascut a Barcelona, treballava com a administratiu en una constructora quan el van enviar a Girona. Primer en un pis pagat per l’empresa i després, quan ja es va quedar definitivament a Girona, en un pis que es va comprar ell a Salt.
Com vas arribar a l’ajuntament de Salt?
Quan portava un temps vivint a Salt, la constructora de Barcelona va tancar i em vaig quedar sense feina, aleshores vaig decidir agafar-me un any sabàtic per fer coses que havia deixat pendents, una d’elles empadronar-me.
El dia que vaig anar a l’ajuntament, més per curiositat que per res més, vaig preguntar per la borsa de treball i em van dir que era el darrer dia per presentar la instància per una plaça d’administratiu. Sense pensar-m’ho vaig presentar-la i cap a casa, això era un divendres, i els dilluns de la setmana següent em trucaven perquè el meu currículum havia estat un dels seleccionats per fer les proves. I des d’aquell dia que hi sóc.
I la teva afició per escriure, és recent?
No, de fet sempre he escrit. A casa tinc calaixos plens de contes i escrits, alguns inacabats.
Quan feia 4t. o 5è. d’E.G.B. vaig guanyar un premi de redacció, el premi era un llibre de contes de Hans Christian Andersen, que encara tinc per casa.
Fa poc han editat el teu primer llibre “L’aniversari robat”, d’on va sortir la idea?
Vaig anar de vacances a Londres i des d’allà vaig enviar una postal al meu nebot, en Roger, de 9 anys. A la postal li explicava que les campanes del Big Ben semblava que explicaven històries. Quan vaig tornar a casa, el meu nebot m’esperava perquè les hi expliqués. Vaig començar a escriure un conte i aquella història inicial es va convertir en el llibre.
Primer era un llibre només per a ell, però el vaig fer llegir a la Dolors Garcia Cornellà que em va aconsellar en alguns punts i que el va fer arribar a la seva editora.
Què sents quan t’accepten el llibre per editar-lo?
De fet, no m’ho vaig creure fins fa poc. Tots els contactes amb l’editorial els havia fet per email. El dia que anava a Barcelona per signar el contracte, pensava que hi arribaria i m’enviarien cap a casa sense res. Però no, vaig signar el contracte el 2005 i a finals del mes de novembre d’aquest any es va fer la presentació. Tot i així, encara sembla que no és real.
Què sents quan el veus a les llibreries?
El primer llibre que vaig veure, vaig pensar que allò era meu i el primer impuls va ser agafar-lo per dur-lo a casa amb mi. Quinze dies abans de la presentació, vaig rebre una caixa amb 20 exemplars i no m’ho acabava de creure. Tenia una sensació com si no fos meu.
Tens en ment un segon llibre?
Sí, en tinc un acabat i presentat a l’editorial. És un conte que vaig fer per la meva neboda. Vaig començar-lo amb la idea d’escriure sobre una adopció però el vaig anar transformant en una novel•la d’intriga, també per a lectors juvenils.
Quan et trobes immers en l’escriptura d’un llibre, hi dediques unes hores, o és una feina molt seguida?
Bé, no sóc massa metòdic. Quan l’escric m’hi bolco. Hi penso a totes hores, fins i tot quan vaig pel carrer. Sempre porto una llibreta a sobre per anar-hi fent anotacions. Però a vegades començo coses i les acabo deixant per d’altres que m’agraden més. El que sí faig és apuntar-ho en fitxes per no perdrem.
Tinc coses començades amb idees que m’agraden que penso que algun dia les acabaré.
Ara mateix, tens algun altre projecte?
Estic escrivint un llibre sobre un viatge que vaig fer al Senegal. No és una guia de viatges, si no, les meves vivències en aquell país. Penso que és una feina que val la pena acabar.
A part d’escriure, tens alguna altra afició?
M’agrada molt el cinema. Faig un programa a Ràdio Salt tots els divendres. Comentem i opinem sobre les estrenes de la setmana. Vaig començar a la ràdio col•laborant amb el programa de la Pili Fernández i al final em van proposar de fer un espai només per a cinema.
També canto amb la coral de Caldes de Malavella. Hi vaig anar per coneixença amb gent que ja era del cor i la veritat és que m’agrada molt.
Ja ho veieu, dins l’ajuntament tenim en Frederic, un geni de les lletres. Si no heu llegit els seu llibre us el recomanem, és per a lectors juvenils a partir de 9 anys endavant.
|
