 En Paco Morgado és un pintor saltenc que té una escola taller al carrer Francesc Macià del barri de la Maçana. La seva vida la dedica a l’art al cent per cent, com ell diu, la divideix en dues parts, la docència i l’aprenentatge acadèmic, i quan li sobra temps, dorm.
Quan fa que tens l’acadèmia?
Ara ja fa 17 anys que dono classes, primer vaig començar en dos entresols que tenia en aquest mateix carrer, després ho vaig traslladar tot a un local d’Àngel Guimerà, i finalment aquí a Francesc Macià .
Explica’m una mica com funciona.
Jo treballo tant amb adults que volen aprendre a pintar i dibuixar com amb mainada, ara fa poc vaig començar a fer classes per a nens de quatre anys. Al principi volia fer un tipus de classes més acadèmiques, però vaig veure que no resultava gaire. Jo intento que cada un agafi el seu estil propi, deixo que la gent s’esbargeixi, perquè es tracta de donar una instrumentalització, i que cadascú agafi la seva pròpia tècnica. Així aprens a reflexionar sobre les coses i a observar-les d’una manera diferent, ets més actiu enfront la vida, ja que l’art és també una forma de vida.
Des de que vas començar a donar classes fins al dia d’avui, hi trobes alguna diferencia en la demanda dels alumnes alhora d’aprendre?
En la gent gran, no gaires canvis, venen a aprendre a dibuixar i a tocar les tècniques de pintura de tota la vida, com són els olis, l’aquarel·la, els acrílics, etc. Amb els nens és diferent, hi ha la influencia del manga, que als petits agrada molt. Quan vaig començar els nens feien dibuixos més clàssics com ara personatges de la Disney.
Com t’hi vas ficar al món de l’art?
Jo sóc llicenciat en ciéncies de l’educació(pedagogia). En quan a l’art, de ben petit dibuixava contínuament. Amb onze anys vaig provar els olis, i tan inexpert era que els vaig barrejar amb aigua. Jo em preguntava que era aquella massa tan espessa, fins que em van dir que s’havia de dissoldre amb dissolvents! He après de manera autodidacta i treballant amb diferents materials. Cap als trenta anys vaig anar amb en Fita durant sis mesos, però després vaig continuar el meu camí. També vaig fer un curs d’aerografia de tres mesos a l’escola Joso de Barcelona.
Definiries la teva obra amb algun estil o moviment artístic?
El meu “problema” és que no m’esforço en definir-me, un dia puc fer una obra d’estil més figuratiu, o un altre dia cubisme,... per mi això és la independència, en el sentit de no haver de sotmetre’m a cap estil, pinto el que em ve de gust, tot i que això t’evoca al fracàs de no ser famós mai. En una exposició que vaig fer, la gent em preguntava quants artistes participaven en l’exposició, i quan els deia que tota la obra era meva es sorprenien de que fes coses tan diferents. Això és un criteri mercantilista, la gent vol saber que està comprant un Cuixart o un Morgado,...
Com veus la salut de l’art en el poble de Salt?
Crec que hi ha una efervescència per part dels artistes més joves, però sense cap tipus d’ajuda pública o privada, sempre t’has de moure pel teu compte. Els artistes novells exposen en bars i fan feines de tot tipus com pintar cascs de moto. Un exemple és la biennal d’art que es va fer a Girona, on les obres més figuratives les excloïen al moment, i crec que una biennal d’art hauria d’estar obert a tot tipus d’obra.
Quins creus que són els canvis més notables que hi ha hagut a Salt durant els últims anys?
Urbanísticament Salt ha canviat molt, s’ han anat millorant zones com la del carrer Àngel Guimerà, que abans estava molt degradada, i crec que ara es construeix amb més criteri, els carrers són més amples, hi ha més parcs, està fet amb més sentit comú.
Un altre tema és la immigració, crec que els hem de tenir en consideració, i no veure-ho com una cosa negativa, perquè distorsiona la imatge de Salt. Sempre hi ha hagut immigració, abans amb els gitanos, ja es deia que portaven problemes, però sempre hi ha d’haver un cap de turc. Jo he viscut 20 anys al carrer Àngel Guimerà i mai m’ha passat res dolent, ni a mi, ni a ningú de la meva família.
Si us engresca la idea d’aprendre a pintar o dibuixar en Paco és una bona opció per fer-ho d’una manera lliure i divertida.
|
