 En Miquel Costabella és una persona molt coneguda a Salt, qui més qui menys segur que alguna vegada ha provat algun dels seus pastissos. Però potser hi ha gent que desconeix que, a més a més, en Miquel és el Defensor del ciutadà i també un bon músic.
Des de quan fas de "defensor del ciutadà" i en què consisteix aquesta feina?
Ara a l'octubre farà 5 anys, des del 2001. Tots els dilluns al matí estic al despatx que se m'ha assignat a l'ajuntament unes tres hores. Hi dedico una part del meu dia de festa, però com que ho faig amb il·lusió i convicció no em sap gens de greu.
La meva feina és fer de mediador, de pont, entre el ciutadà i el regidor de l'àrea a la que afecti la queixa. Bé, de fet quan arriba una queixa a l'ajuntament, primer segueix el curs normal de tramitació, i si per la via normal no es soluciona, després és quan el ciutadà pot fer un recurs a través de la institució que jo represento.
Quin tipus de queixa és la més habitual?
Sobretot de circulació i d’urbanisme, però també n’hi ha moltes de tipus social. Problemes amb veïns, amb animals,... sobretot, falta d’enteniment entre les persones.
Què és el que més li agrada d’aquesta tasca?
M’agrada perquè és una feina que em permet valorar l’estat del poble, si estan contents o descontents amb tot el què es fa i el què passa. Mal comparat, et diria que la tasca del defensor, és el termòmetre del poble.
També m’agraden les trobades que fem anuals amb d’altres companys d’aquesta institució d’arreu de Catalunya. Quan vaig començar érem 18 i actualment ja en som 32.
I sobre la feina de pastisser, què ens pots explicar?
Porto tota la vida fent de pastisser. Jo sóc de Mallorquines, de Sils i als tretze anys vaig entrar d’aprenent en una fleca on també feien pastisseria. Sempre m’ha atret més la pastisseria i per aquest motiu vaig anar voltant fins arribar a Figueres on hem vaig establir, vaig conèixer la meva dona i em vaig casar.
Quan només portava 4 mesos de casat, el meu germà que ja estava treballant a Salt em va trucar per dir-me que es traspassava una pastisseria del carrer Major, i em va enredar. I ja ens tens, a la dona i a mi, fent maletes i deixant un pis recent comprat per venir a viure cap a Salt.
Vàrem estar 5 anys de lloguer i quan en Paulí va construir l’edifici on estem actualment vàrem comprar el local i aquí estem, fent pastissos cada dia per endolcir una mica la vida a qui vulgui.
Actualment, també faig de professor a l’escola d’hostaleria de Girona.
La música també és una part important de la teva vida?
Sí, molt. De fet tinc la guitarra a l’obrador i sempre que puc la toco una estona. La zona de Sils on vaig néixer no és terra de músics, però sempre m’havia atret molt.
Quan amb 18 anys vaig arribar a Figueres em vaig apuntar a una escola de música. Als matins treballava en una pastisseria i a les tardes anava a l’escola de música. M’agradava tant que vaig fer els cinc cursos en tres anys.
L’any 1968 vaig començar a tocar a la Catequesis de Figueres. Vaig participar en el Festival “Golpe de Gong”. Era un festival que es feia tots els dimarts durant els tres mesos d’estiu i en vaig ser el guanyador. Aquell any també hi participava Josep Tero, ara ell és més conegut però en un principi jo el vaig guanyar.
A la mili, la vaig fer a Sant Climent, però de quinta, no amb “enxufe”, era el corneta de la banda.. Ja ho veus, en tota la meva vida hi ha música.
Ara vaig fent perquè la meva feina no em permet més. He compost dues sardanes, la darrere la vaig estrenar el 16 d’abril i la va tocar “La Flama de Farners” a Sils. També he fet alguna cançó per mainada. Tinc bons amics que m’ajuden a corregir les lletres i els acords.
Darrerament, una ocupació que m’agrada molt és la de professor a La Caseta de Salt on cada quinze dies, ensenyo a tocar la guitarra a un grup de nens.
En Miquel és una persona de bon tracte i gran cor, els qui teniu la sort de conèixer-lo segur que ja ho sabeu, els qui no, no us perdeu la oportunitat de parlar una estona amb ell.
|
