 Construïm el futur
L’habitatge digne és un dels principals drets que les possibilitats actuals podrien garantir. Però així com s’ha garantit l’accés a l’educació o a la sanitat, l’accés a l’habitatge continua sent un problema irresolt per una clara manca de voluntat política. Potser és on els lligams entre política i capital es fan més evidents, i tot que darrerament les administracions públiques han intentat fomentar l’habitatge protegit i de lloguer, fent fins i tot de promotors, la crisi ha deixat al descobert un munt de històries personals i familiars dramàtiques, també en el nostre municipi.
Primer va ser l’auge de les hipoteques, que va condemnar molts joves a destinar una part important del seu salari i durant tota la seva vida laboral a l’adquisició de l’habitatge. Un autèntic llast per al progrés econòmic.
Després va ser l’alça de tipus i la pèrdua de capacitat adquisitiva, fet que accelerà més l’endeutament, el retrocés econòmic i fi ns i tot la insolvència personal. El sistema va permetre a gent amb pocs ingressos, inclosos a un munt de nouvinguts, a accedir a un habitatge amb aquestes condicions. Al mateix temps alguns gestors públics corruptes facilitaven i participaven d’un procés que ens ha fet a tots més pobres.
El dret a l’habitatge és una de les grans assignatures pendents de la democràcia. En els temps que corren hi ha gent vivint de nou a sota els ponts, famílies amuntegades en pisos minúsculs i molts ciutadans pendents de perdre-ho tot. I mentrestant hi ha promocions senceres construïdes pendents de vendre, centenars de pisos tancats i immobles tapiats o derruïts esperant uns temps millors. Una contradicció inhumana però legal. Amb el menjar i el vestir, l’habitatge és una necessitat vital que garanteix la dignitat social i la convivència. És per això, que abans que res, s’hi haurien de destinar els diners i les polítiques. Els diners, per resoldre els casos més dramàtics. Les polítiques, per evitar que torni a succeir, per perseguir els culpables i per garantir un dret sense el qual res pot evolucionar satisfactòriament. Cal entendre-ho d’una vegada.
|
