 “Els homes no poden ser si no són lliures” escrivia Salvador Espriu fa 50 anys. I repetia: “Que sàpiga tothom que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot els poble: Amén!”
Per tant si els homes i les dones sense llibertat no poden viure, els pobles tampoc ja que els poble són constituïts per homes i dones... Sense llibertat nosaltres no arribarem mai enlloc perquè com a nació amb prou feines si fem la viu-viu. Els països catalans són molt més amples que la Catalunya estricta! Què fem per la nació catalana? Quin és el nostre comportament lingüístic? Què esperem els catalans? Cap on anirem si se’ns tanquen totes les portes?.
La via dels Estatuts està esgotada, ho hem provat tres vegades, tres! I sempre n’hem sortit escaldats i amb les mans al cap. La Constitució no ens reconeix el Dret Universal que tenen tots el pobles del món a l’autodeterminació, que és el dret a dir què volem ser i com! Sense canviar la Constitució no hi ha res a fer.
Ens hem equivocat, hem errat el camí. Reclamàvem els nostres drets anant cap al sud fins a Madrid a suplicar tot i que a la capital de l’estat no ens entenien ni en voldran entendre mai.
Hem de canviar de direcció, prou d’anar masells cap al sud! Girem-nos-hi d’esquena i cap al nord amb nova empenta! Cap al Canigó dels nostres fonaments, cap a Brussel·les, cap a Europa amb el cap ben alt que és el camí seguit pel qual algunes nacions ja han ressuscitat fa poc i on tard o d’hora en renaixeran moltes més! Com hem d’anar-hi?
Units, fent una sola garba ben lligada. Fixeu-vos en les espigues d’una garba totes són desiguals però estan ben unides pel lligam, fan un sol feix, un sol destí amb tantes varietats com vulgueu. Com una única foguera formant una sola flama! Per més que cada branca sigui diferent cremen en un sol foc totes plegades!
Fixeu-vos com ho fan els nostres contrincants? Primer intenten dividir-nos i se’n surten gairebé sempre. A Europa hem d’anar-hi units, sinó no ens escoltaran! El futur de la nació catalana és el de tots els catalans i no és de cap persona ni de cap partit en particular. La nació està per damunt de partits i partidets perquè és de tots, és la Pàtria, amics i amigues, la Pàtria amb majúscules!
Escampem, multipliquem els esforços, sembrem a milions de cors l’amor a la pàtria com s’ha escampat aquesta flama des del Canigó dels nostres orígens fins a totes les terres de parla catalana, d’un cor a un altre cor, d’un poble a un altre poble... Jo potser no ho veuré, però vosaltres sí, n’estic convençut! Visca Catalunya! ... i moltes gràcies!
Salvador Sunyer i Aimeric |
